Trobada gener 2018

Colla trobada 22 de generEn una d’aquestes dinàmiques vàrem passar d’una persona a un altre un cabdell de llana, mentre cada persona que passava el cabdell es presentava i parlava de quina persona era cuidadora o cuidador, al final es va trama una xarxa en la que vam quedar totes unides.

En l’altra ens van passar una carpeta en la qual havia un full on queda persona havia d’apuntar la primera casella quin era el tret més fort que teníem, en la segona quines eren les nostres eines de distracció que teníem, els nostres hobbies, a la tercera a qui estaven o a qui havíem cuidat i quant de temps i a la quarta casella quina era la mancança que temíem el nostre punt feble.

Va ser molt interessant i alliberador.Trobada 22 de Gener


Trobada dia 22 de Gener

Racons de Barcelona nº2

Bustia Casa ArdiacaCasa Ardiaca

El carrer de Santa Llúcia, on destaca la Casa de l’Ardiaca

En aquest edifici vivia la jerarquia eclesiàstica dels Arcedianos des del segle XII quan la catedral de Barcelona va començar a prendre la forma gòtica actual. S’han succeït múltiples reformes a l’edifici des de llavors. La més significativa és la realitzada per Lluís Desplà i d’Oms al segle XVI. Aquesta reforma va convertir a la Casa en un Palauet d’estructura gòtica (d’organització lliure ja que sempre ha estat condicionada al terreny). Amb portada de decoració Renaixentista, pati interior columnado, galeria, escalinata i font central.
En 1870 la casa va ser comprada en subhasta per Jordi Altimira. L’A juntament amb Josep Garriga va ser l’artífex d’una important remodelació de l’edifici en unir-ho amb la veïna Casa del Degà. El pati es va convertir en claustre amb aquestes reformes. Continua llegint

Tres Tombs 2018

tres tombs 1El refrany ja ho diu: ‘Sant Antoni del porquet, sempre s’escau en disset’, en referència al 17 de gener, diada de Sant Antoni Abat. A Barcelona, aquesta festa se celebra a través de tot un cicle festiu que comprèn tot el mes de gener i aplega un seguit d’actes ben variats entorn del foc, els cavalls, els carruatges, i fins i tot els diables.

Les cavalcades dels Tres Tombs, la de Barcelona i la de Sant Andreu de Palomar, són alguns dels actes més populars de la festaTres_Tombs_206
Cal remuntar-se molts segles enrere per trobar els orígens dels Tres Tombs. Els romans solien fer passejades circulars amb animals al voltant dels temples per tal que els déus els fossin propicis. A Catalunya, segons documenta Joan Amades en el Costumari Català, també es practicaven cerimònies semblants.
Tres_Tombs_a_Igualada

Els Tres Tombs, ja practicats en terres mediterrànies abans de l’auge de la cristiandat, són probablement l’expressió tradicional més antiga que se celebra a Catalunya.

La Federació Catalana dels Tres Tombs, hereva de les confraries que erigiren Sant Antoni com el protector dels animals, defensa la màxima cura amb el qual són tractats tots els animals que participen de la cerimònia.
Segons l’etnòleg Xavier Orriols, actualment la celebració dels Tres Tombs s’ha constituït en un magnífic pretext per “considerar tots els coneixements, tècniques i oficis inherents, suara obsolets o marginals. En la mesura que estirem aquest fil, ens obre un ventall de possibilitats insospitades a la consideració d’un patrimoni que fins ara solament interessava als etnòlegs i antropòlegs”. Una finestra des d’on albirar el passat, els costums de la Catalunya no industrialitzada, i imaginar com vivien les generacions que van trepitjar Catalunya molt abans que nosaltres.3-tombs-barcelona-1

Racons de Barcelona nº1

Catedral de Barcelona

Porta de San Iu

La porta de Sant Iu: La porta més antiga de la Catedral de Barcelona.

La porta de Sant Iu és l’element més arcaic de l’exterior de la Catedral. A les parets i a la façana del carrer dels comtes hi ha unes arcuacions romàniques i finestrals de mig punt. També tenen un caràcter molt antic els relleus amb monstres entrellaçats i lluites de guerrers contra monstres. Dues làpides que flanquegen la porta commemoren la fundació del temple actual. Continua llegint

Nuestra hermana pequeña

caratulaTres germanes, Sachi, Yoshino i Chika, comparteixen casa a la ciutat de Kamakura. Arran de la mort del seu pare, al que no han vist en 15 anys, les tres viatjant al camp pel seu funeral i coneixen a Suzu, la seva tímida germanastra adolescent. No tarden en connectar amb ella i la inviten a viure a la ciutat. D’aquesta manera comença una nova vida d’alegries i descobriments per totes quatre.

Pel·lícula sobre els reptes, però també els plaers d’aprendre a viure, “La nostra germana petita” aposta per la redempció dels pecats dels pares a través de la neteja de mirada, la capacitat de perdó i l’acceptació dels Continua llegint