Li diuen flor del cucut a la gentil primavera, perquè aixís que el sent cantar en son coixí se desvetlla.

Estira els dèbils bracets de ses fulles verdes, per fer enllà lo llençol de la geladora gebre.

Obre sos ulls blavejants, son capcironet aixeca, com pastoreta gentil que ha fet un son sobre l’herba. Continua llegint →