Des d’aquell llunyà 1568, la Mulassa de Barcelona ha recorregut tota la ciutat i ha viatjat multitud de vegades més enllà del terme marcat per Collserola i pels rius Besòs i Llobregat… fins i tot ha viatjat pel Mediterrani! Són 450 anys de fets rellevants, de prohibicions per ballar i llançar fuets, de perseguir a la canalla i de deixar-se acariciar. 450 anys de rebre monarques, de sortir a la televisió, de fer entremaliadures i fins i tot de ballar dins alguna escola. Amb fets i històries obscures però també de molt curioses i entretingudes, la Mulassa està disposada a tot per celebrar aquest aniversari amb tota la pompa. No us en perdeu detall! Continua llegint
Arxiu mensual: febrer de 2018
El pessebre de la Montserrat
Jo com cada any faig el pessebre és una tradició que en diferents paises a la seva manera també ho celebren.
Des de la meva infància faig el pessebre a la meva manera. En temps de guerra no ho vaig poder fer. Ara com més major em faig més ganes en tinc. Saps com començar, destines el racó del menjador per posar la taula i som-hi, posar el verd, les casetes i sobretot “el caganer i el pixaner” junts al pou, les muntanyes nevades, camins que et porten cap a la cova on naixerà el nen Jesús, quan ja està fet el Pessebre. Continua llegint
Trobada gener 2018
En una d’aquestes dinàmiques vàrem passar d’una persona a un altre un cabdell de llana, mentre cada persona que passava el cabdell es presentava i parlava de quina persona era cuidadora o cuidador, al final es va trama una xarxa en la que vam quedar totes unides.
En l’altra ens van passar una carpeta en la qual havia un full on queda persona havia d’apuntar la primera casella quin era el tret més fort que teníem, en la segona quines eren les nostres eines de distracció que teníem, els nostres hobbies, a la tercera a qui estaven o a qui havíem cuidat i quant de temps i a la quarta casella quina era la mancança que temíem el nostre punt feble.
Racons de Barcelona nº2
El carrer de Santa Llúcia, on destaca la Casa de l’Ardiaca
En aquest edifici vivia la jerarquia eclesiàstica dels Arcedianos des del segle XII quan la catedral de Barcelona va començar a prendre la forma gòtica actual. S’han succeït múltiples reformes a l’edifici des de llavors. La més significativa és la realitzada per Lluís Desplà i d’Oms al segle XVI. Aquesta reforma va convertir a la Casa en un Palauet d’estructura gòtica (d’organització lliure ja que sempre ha estat condicionada al terreny). Amb portada de decoració Renaixentista, pati interior columnado, galeria, escalinata i font central.
En 1870 la casa va ser comprada en subhasta per Jordi Altimira. L’A juntament amb Josep Garriga va ser l’artífex d’una important remodelació de l’edifici en unir-ho amb la veïna Casa del Degà. El pati es va convertir en claustre amb aquestes reformes. Continua llegint