La sort que et mirin amb bons ulls

CARLES CAPDEVILA · Diari Ara · Actualitzada el 11/11/2016

DESPRÉS DE MESOS de tractament els meus cabells s’han rendit. Me’ls he hagut de tallar. És un problema petit, el drama autèntic és que fa mesos que he de mirar la mort de cara i no quina cara faig, però aquest canvi d’imatge forçat, tot i ser banal, superficial, anecdòtic, l’he viscut com un petit dol. Una derrota trista. Perquè no era cap decisió, era una nova renúncia, una prova més que no tens la vida sota control. Un altre aprenentatge en l’acceptació de la nova realitat. Continua llegint

Fraternitat inesperada

La Vanguardia (Català) · Antoni Puigverd

RAÚL

Sortia l’altre dia d’una reunió amb el cor reconfortat però melancòlic. La conversa havia estat amena i profitosa. El meu interlocutor és un home prudent i savi, que va abandonar l’escena política fa anys, on va destacar com a fabricant de pactes. Havíem parlat de la tensió dels extrems que domina les relacions entre la política catalana i espanyola i ens conjuràvem una vegada més per fomentar el diàleg, malgrat la devaluació que ha sofert, entre nosaltres, aquesta paraula. I és que el diàleg no és possible, per descomptat, si l’altre no et reconeix; però tampoc no hi ha diàleg si tu ja no vols reconèixer l’altre tal com és i pretens que sigui només allò que a tu et sembla que és i que faci només allò que tu vols que faci. Continua llegint

Agradecimiento y despedida

maria teresa 1Soy Ana Sacristán y he cuidado a mi madre desde el inicio de su dependencia hasta su fallecimiento el pasado mes de Noviembre del 2015.

Fue un proceso de varios años. En 2003, recibí una llamada telefónica de los Servicios Sociales del CAP Manso que me propusieron participar en un grupo que se estaba formando para ayudar a personas que estábamos en la misma situación, cuidando de nuestros familiares mayores o enfermos.

La idea me pareció interesante y puedo decir que con el paso de estos años el resultado ha sido muy positivo. Continua llegint