La memòria de l’arbre

Ahir varem tenir la sort d’estar amb la Tina Vallés, autora d’aquest bon llibre.thumb_16141_portadas_big

Aquí no faré una crítica literària però sí que agrairé a Tina que hagi escrit, amb molta sensibilitat i mestratge aquest llibre que parla de la transmissió d’avi a nét.20170619_103808

Al grup li ha agradat molt, i algunes, gràcies a ell, de ben segur reenganxaran amb la lectura!

Montserrat R. ens ha llegit un relat que va escriure després de llegir el llibre: va salvar un arbre abraçant-s’hi! (serà publicat aviat).

Montserrat R.

Montserrat R.

En agraïment la Cristina l’hi va pintar un arbre molt maco

20170619_115621

I li varem regalar una bossa feta per la filla de la Carmen L

20170619_115701

Tina Vallès (Barcelona, 1976) és filòloga i es dedica a l’escriptura, la traducció i la correcció. És autora dels reculls de relats L’aeroplà del Raval (LaBreu, 2006), Un altre got d’absenta (LaBreu, 2012) i El parèntesi més llarg (Proa, 2013), que va obtenir el Premi Mercè Rodoreda 2012 de contes i narracions, i de la novel·la Maic (Baula, 2011). Al 2016 ha publicat un conte per a primers lectors (Totes les pors, La Galera) i un àlbum il·lustrat (Bocabava, Petit Fragmenta). És editora del portal de contes Paper de vidre i membre fundadora de l’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (APTIC).

“L’elegància de l’eriçó”

1Pensaments entre de molts que hi ha al llibre:
On es troba la bellesa?
En les coses grans que, com les altres estan condemnades a morir, o bé en les petites que, sense aspirar a res, saben incrustar en l’instant una gemma d’infinits?
Us recomano llegar aquest llibre, hi ha pensaments interessants.
Muriel Barbery Editorial: EDICIONS 62; ISBN: 9788429768978

“El caminant” de Hermann Hesse

El caminante de Hermann HesseEm van regalar un llibre “El caminant” de Hermann Hesse, un novel·lista, poeta i pintor i també filòsof, que en aquest cas escriu petites històries acompanyades d´uns dibuixos fets per ell mateix. Com és d´impressionant llegir en un llibre el que tu penses i no saps expressar i molt menys escriure i nosaltres com a cuidadors tenim aquests sentiments en moltes ocasions. En una de les seves narracions i resumint, escriu :
Vol començar a ploure, hi ha un tipus de clima plujós que és refrescant i alegre però el d’avui no és així. La incertesa i el mal humor regnen en el cel. Res està bé, res no sona bé. Res no alegra ni reconforta. No hi ha remei per a això. Si vols escoltar els murmuris, aguanta els udols. Si acceptes l’arribada dels rajos del sol i les seves boniques fantasies has d’acceptar la ronya i el tedi. Digues que si a tot. No evitis res, no et menteixis a tu mateix…
Així era llavors quan tenia vint anys, així és avui i així seguirà fins que tot acabi. Sempre. Una vegada i una altra. Dies com aquests són el preu que haig de pagar per la meva volguda i preciosa vida…
I malgrat això seguiré vivint i seguiré estimant la vida…

El Petit Princep

Pilar Rahola en la seva habitual columna de  “La Vanguardia” titulat  La por de la felicitat (dimecres, 4 d’abril)   parlava del concepte de la felicitat  a partir de petites frases extretes  d’una gran petita joia:  El Petit princep,  d’Antoine de Saint-Exupéry.

Em  sembla oportú transcriure part de l’article perquè hi parla de la felicitat i aquest és un tema que, sovint, ens toca de molt a la vora i ens pot fer reflexionar.

Ella, en el seu article, diu:

“Un dels llibres que mai no s’esgoten és “El petit princep”.  A banda de l’impacte que pot tenir una primera lectura atenta, el millor és la quantitat de replecs que hom hi va descobrint a mesura que anem creixent. És a dir, té una interpretació per a cada edat de la vida.

Continua llegint