Un altre poema

20171022_180338L’home demana la pau i estima la natura, aquesta l’hi proporciona en la pobresa, l’alegria i la vida, els obstacles l’ajuden a superar-se. No hi ha final en el camí. Solament la Primavera on la llum que dóna el’ arbre es transforma amb l’aigua que necessita per entrar a la tardor en el bosc de la vida.

Cristina J.

Prímula

2015-05-17 09.14.32 Li diuen flor del cucut a la gentil primavera, perquè aixís que el sent cantar en son coixí se desvetlla.

Estira els dèbils bracets de ses fulles verdes, per fer enllà lo llençol de la geladora gebre.

Obre sos ulls blavejants, son capcironet aixeca, com pastoreta gentil que ha fet un son sobre l’herba. Continua llegint