Prímula

2015-05-17 09.14.32 Li diuen flor del cucut a la gentil primavera, perquè aixís que el sent cantar en son coixí se desvetlla.

Estira els dèbils bracets de ses fulles verdes, per fer enllà lo llençol de la geladora gebre.

Obre sos ulls blavejants, son capcironet aixeca, com pastoreta gentil que ha fet un son sobre l’herba. Continua llegint

Tindrem força a les mans

Jo parlo per experiència, que altre cosa no puc fer…
Crec que la vida és molt curta,
crec que deixem molt per fer,
crec que deuria ser amable fins el nostre darrer alè…
crec que no estem preparats per afrontar el patiment,
crec que comença molt simple, però es complica lentament…
però estem dotats de recursos que ni nosaltres sabem;
crec que no podem decaure ni caure en el desencís,
crec en la constant recerca del nostre incert paradís:
cerquem instants lluminosos, moments clars arribaran,
somriem a l’aixecar-nos, respirem fons relaxant-nos:
tindrem la força a les mans!
Laura

Rambla avall

Una mica d’humor sembla que li senti bé a qualsevol… i encara que no es correspongui amb els temps actuals, aquí us passo aquest poema l’autor del qual desconec.

Quina nena mes bonica, quina nena mes formosa!
Quin cos, quina palmera, quin aire de papallona!
Ai nena, vostè m’ha fletxat, vostè m’ha de fer ditxós!
Que bé que aniríem tots dos, així sempre de costat!
Si aquests llavis tan formosos poguessin calmar la meva set?
Ai, begui, begui, pobret que aquí té les Canaletes.
Ja som a les Rambles de les Flors, tot són roses i clavells.
Ja som al Liceu, tot és música celestial.
Ja som a Drassanes… Miri nena o m’estima o em faig soldat!
Miri jove no es cansi, tiris de cap a mar!

Oda a la meva mare

Sóc l’Anna R., escric al nostre bloc per primera vegada i ho dedico a la meva mare.

ODA A LA MEVA MARE

Mare, penso amb tu
Ja fa un any que te n’has anat
però la teva absència no he superat,
ni el buit que m’has deixat.

Mare, penso amb tu
i ploro amb emoció en evocar
tots els anys transcorreguts al teu costat,
ja que mai ens havíem separat.

Mare, penso amb tu
i mai hauria imaginat que a 101 anys
haguessis arribat i tu suposo que tampoc
si conscient n’haguessis estat.

Mare, penso amb tu
i ara, potser massa tard, m’adono
de tot el que a la meva vida has significat
i sento no haver-t’ho expressat. Continua llegint

L’amic, l’amiga

50 nadales

Perquè els amics els trobes al llarg del teu camí

i tries d’entre tots aquell que més t’agrada,

trobar un amic o amiga fins l’hora de partir

és com trobar la joia més gran i més buscada.

Perquè l’amic, l’amiga, t’entenen i els comprens

i amb tu compartiran les il•lusions que estrenes,

l’amic, l’amiga són, si et trobes indefens,

les ales per volar i remuntar les penes. Continua llegint