Un dia especial

20171022_180338

 

 

 

 

Finalment ha arribat el dia de la marxa definitiva del Vicenç i encara que era un fet esperat no deixa de ser en aquests moments molt trist.

Volem recordar amb unes poques paraules la personalitat del Vicenç que creiem va aconseguir els seus objectius en aquesta vida. Com recordareu els que el vau conèixer era un home molt extravertit i amic dels seus amics, capaç d’ajudar a tothom que ho necessitava. La seva afició a les muntanyes d’Argentona, amb tots els seus racons que tant bé coneixia per les seves llargues passejades. TANT QUE LI AGRADAVA ANAR A CAÇAR BOLETS!
Els 59 anys la malaltia li va anant fent el seu propi deteriorament. Però creiem que no va patir gaire, potser pel seu caràcter optimista i també pel suport i l’estimació que va tenir.
Nosaltres l’hem estimat i el recordarem sempre però ell s’ho guanyar amb el seu fer de cada dia.

El árbol

Hace unos días en la collacuidadora me dieron un libro que se llama “La memoria de l’ arbre”, intenté leerlo pero mi mala visión no me ha dejado acabarlo. Pero tan pronto como recupere mi vista, prometo leerlo.
El árbol me recuerda cuando yo era pequeña. En plena guerra civil, yo era feliz en Santa Coloma, tenía amigas, jugábamos y una cosa que recuerdo son los árboles con sus frutos, sus sombras que te calmaban del calor; yo abrazaba el tronco, parecía que me infundía fuerza. Es una costumbre que, cuando tengo ocasión sigo, me abrazo al árbol, le pido protección y, no es cuento, siento que me transmite energía.
Hace unos años en la calle Mallorca entre Aribau y Enrique Granados, había una distribuidora de películas “Metro-Goldwyn-Mayer” la derrocaron para hacer viviendas, pues bien, querrían arrancar el árbol que les impedía hacer la entrada del garaje, cuando vi lo que querían hacer me abracé al árbol (todavía está). Vinieron la Guardia Urbana y el arquitecto, me increparon, pero yo estaba protegiendo el árbol.
Ahora paso al lado y lo acaricio con la mano. Se salvó.
Pero bien mirado a los de Parques y Jardines tanto les da, dicen que son árboles enfermos (si miras la parte del tronco está sano) pero les estorba y allá va la sierra y pasado el tiempo ves que ha vuelto a brotar ya que las raíces no las quitan, porque el presupuesto no  lo permite….
Hay dos cosas que deben hacer las personas, escribir un libro y plantar un árbol.
El árbol es fuente de vida.

Aniversari de la besàvia Angelina

La nostra mare ha complert 100 anys! Ens ha semblat que malgrat el seu deteriorament, valia la pena fer-li una petita festa d’aniversari.IMG-20170415-WA0005

Ens hem pogut reunir el dissabte 8 d’abril tota la família, amb els seus 11 besnéts que li han regalat un preciós ram de flors i tots hem cantat cançons que a ella li agradaven,semblava que les reconeixia perquè somreia i picava de mans també li hem portat un pastís i ha bufat les espelmes! Ha sigut molt emocionant.!!!Madre Carmen L.

No sabrem qué ha pogut sentir però estava contenta i més desperta, segur que en veure’ns a tots li hem pogut transmetre el nostre afecte i l’alegria de poder-la acompanyar.

Tant de bo continuï com ara i podem anar celebrant totes les petites festes familiars al seu costat.

Trobada de Nadal 2016

Un any més la colla ha celebrat el Nadal.
Per alguns el primer Nadal entre nosaltres: benvinguts!!
Hem fet aquest any una dinàmica sobre  “el nostre arbre de Nadal particular”, estrenat el Nadal passat.20161219_111024
Hi havien sobres penjats a l’arbre, cadascú havia d’agafar un sobre i al mateix lloc deixar un desig escrit a un “Post-it”. (Els nostres desitjos quedaran editats en aquest bloc).
Continua llegint

La sort que et mirin amb bons ulls

CARLES CAPDEVILA · Diari Ara · Actualitzada el 11/11/2016

DESPRÉS DE MESOS de tractament els meus cabells s’han rendit. Me’ls he hagut de tallar. És un problema petit, el drama autèntic és que fa mesos que he de mirar la mort de cara i no quina cara faig, però aquest canvi d’imatge forçat, tot i ser banal, superficial, anecdòtic, l’he viscut com un petit dol. Una derrota trista. Perquè no era cap decisió, era una nova renúncia, una prova més que no tens la vida sota control. Un altre aprenentatge en l’acceptació de la nova realitat. Continua llegint