Amb els palmells oberts
vaig agafar les teves mans indecises
i amb el teus ulls clucs d’amor
jo, també, amb uns instants desitjats,
vaig unir-me a tu, per oferir-te
el nostre moment més dolç
de la carn feta amor,
que va fer-se carn teva.

Vas acomiadar per mai més
el teu nom de donzella
i el silenci, fet veu,
em va crema els meus llavis
i a tu, la teva puresa.

D’això, avui fa quaranta-quatre anys
i en la teva absència celestial,
encara ho recordo, per sempre,
Oh! Dolça Isabel!
Joan Rocabert
Barcelona, dinou de novembre de 2013