El carrer de Santa Llúcia, on destaca la Casa de l’Ardiaca
En aquest edifici vivia la jerarquia eclesiàstica dels Arcedianos des del segle XII quan la catedral de Barcelona va començar a prendre la forma gòtica actual. S’han succeït múltiples reformes a l’edifici des de llavors. La més significativa és la realitzada per Lluís Desplà i d’Oms al segle XVI. Aquesta reforma va convertir a la Casa en un Palauet d’estructura gòtica (d’organització lliure ja que sempre ha estat condicionada al terreny). Amb portada de decoració Renaixentista, pati interior columnado, galeria, escalinata i font central.
En 1870 la casa va ser comprada en subhasta per Jordi Altimira. L’A juntament amb Josep Garriga va ser l’artífex d’una important remodelació de l’edifici en unir-ho amb la veïna Casa del Degà. El pati es va convertir en claustre amb aquestes reformes.
Posteriorment, en 1895 va passar a ser la seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona que en 1902 va encarregar a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner la decoració de l’edifici, incloent la bústia modernista en la façana.
Finalment en 1920 va passar a ser propietat de l’Ajuntament de Barcelona, i des de 1921 és la seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. L’adequació de l’edifici per a aquesta funció la va dirigir Josep Goday a partir del plantejament d’Agustí Duren i Sampere. Santiago Marco es va encarregar de la decoració.
La muralla romana és visible des de l’interior de l’edifici, a la planta baixa.
Al pati hi ha una gran palmera i la font que el dia de Corpus Christi es decora amb un “ou com balla”.