Casa Ardiaca

El carrer de Santa Llúcia, on destaca la Casa de l’Ardiaca

En aquest edifici vivia la jerarquia eclesiàstica dels Arcedianos des del segle XII quan la catedral de Barcelona va començar a prendre la forma gòtica actual. S’han succeït múltiples reformes a l’edifici des de llavors. La més significativa és la realitzada per Lluís Desplà i d’Oms al segle XVI. Aquesta reforma va convertir a la Casa en un Palauet d’estructura gòtica (d’organització lliure ja que sempre ha estat condicionada al terreny). Amb portada de decoració Renaixentista, pati interior columnado, galeria, escalinata i font central.
En 1870 la casa va ser comprada en subhasta per Jordi Altimira. L’A juntament amb Josep Garriga va ser l’artífex d’una important remodelació de l’edifici en unir-ho amb la veïna Casa del Degà. El pati es va convertir en claustre amb aquestes reformes.

Posteriorment, en 1895 va passar a ser la seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona que en 1902 va encarregar a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner la decoració de l’edifici, incloent la bústia modernista en la façana.
Finalment en 1920 va passar a ser propietat de l’Ajuntament de Barcelona, i des de 1921 és la seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. L’adequació de l’edifici per a aquesta funció la va dirigir Josep Goday a partir del plantejament d’Agustí Duren i Sampere. Santiago Marco es va encarregar de la decoració.
La muralla romana és visible des de l’interior de l’edifici, a la planta baixa.
Al pati hi ha una gran palmera i la font que el dia de Corpus Christi es decora amb un “ou com balla”.