La primavera

Quan arriba la primavera, els camps reviuen i floreixen, els borrons dels arbres i arbusts es fan més grossos i el sol, i la pluja suau fan que s’obrin i surtin les fulles i les flors. Comencen a verdejar els jardins, creixen les herbes i les plantes i arbres fruiters comencen a florir.

El culte a aquests elements naturals. Símbols de perennitat i de tancament del cicle anyal s’ha manifestat en totes les civilitzacions i suposa l’agraïment als déus per la renovació de la vida enllà del col·lapse hivernal.

Damunt l’herba bategen nous destins;
l’aire ens duu acords de violins
de sobte, reverència de tija que s’inclina,
la primavera s’alça bo i divina.

Rosa Verdú de Febres

Tindrem força a les mans

Jo parlo per experiència, que altre cosa no puc fer…
Crec que la vida és molt curta,
crec que deixem molt per fer,
crec que deuria ser amable fins el nostre darrer alè…
crec que no estem preparats per afrontar el patiment,
crec que comença molt simple, però es complica lentament…
però estem dotats de recursos que ni nosaltres sabem;
crec que no podem decaure ni caure en el desencís,
crec en la constant recerca del nostre incert paradís:
cerquem instants lluminosos, moments clars arribaran,
somriem a l’aixecar-nos, respirem fons relaxant-nos:
tindrem la força a les mans!
Laura