Finalment ha arribat el dia de la marxa definitiva del Vicenç i encara que era un fet esperat no deixa de ser en aquests moments molt trist.

Volem recordar amb unes poques paraules la personalitat del Vicenç que creiem va aconseguir els seus objectius en aquesta vida. Com recordareu els que el vau conèixer era un home molt extravertit i amic dels seus amics, capaç d’ajudar a tothom que ho necessitava. La seva afició a les muntanyes d’Argentona, amb tots els seus racons que tant bé coneixia per les seves llargues passejades. TANT QUE LI AGRADAVA ANAR A CAÇAR BOLETS!
Els 59 anys la malaltia li va anant fent el seu propi deteriorament. Però creiem que no va patir gaire, potser pel seu caràcter optimista i també pel suport i l’estimació que va tenir.
Nosaltres l’hem estimat i el recordarem sempre però ell s’ho guanyar amb el seu fer de cada dia.