Avui  he anat al cinema.

Feia setmanes que, per raons diverses, no havia entrat a cap sala de projeccions i avui, totalment sobre la marxa, sense tenir-ho previst, he anat a veure “Les neus del Kilimanjaro“. Me l’havien recomanada i ara jo us la recomanao a vosaltres, si és que no l’heu vista…

La pel·lícula, rodada a Marsella, inspirada en un poema de Víctor Hugo titulat: “Les pauvres gens”  i dirigida per Robert Guédiguian (el mateix de “Marius i Jeanette”), fa una crítica social i polìtica  i s’endinsa en la lluita a favor dels més desafavorits.

És un cant a l’amor, a la solidaritat, a la consciència de la classe obrera i a la generositat que demostren algunes persones, encara que , elles personalment passin també per  per mals moments i situacions molt difícils.

Els diàlegs, la tendresa de les mirades…, els paisatges i les fotografies són una meravella!

Aneu-la a veure. Paga la pena!

Una interessant reflexió referent a la pel·lícula la  trobareu buscant al Google: La responsabilitat personal, Joaquim Ferrer