Cuento corto con final feliç

He trobat aquest escrit. Quina sensibilitat que irradia!

Després d’una estona de discussions i malentesos, veient que la conversa es trobava en un carreró sense sortida, ell  va dir que se n’anava a la pastisseria. I se n’hi va anar. Quan va tornar-ne, li va ensenyar  què havia comprat. Ella s’ho va mirar i va accedir a seure al sofà, ben a prop l’un de l’altre. Llavors van obrir la bosseta de paper i, delicadament, van menjar els anissos…
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia i s'ha etiquetat en per Anna M H. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Quant a Anna M H

Vaig néixer el febrer del 1938. Durant la guerra i enmig d'un bombardeig. Em vaig casar amb en Jordi el gener del 1962. Vam tenir 5 fills i ara tenim 13 néts. A Barcelona, només s'hi està un dels 5 fills, la resta s'estan a Cardedeu, Manresa i Andorra. Alguns ens telefonen cada dia i els caps de setmana, ara l'un ara l'altre ens vénen a veure i a fer companyia.

Un pensament a "Cuento corto con final feliç"

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *