“La nostra mort hauria d’arribar d’aquesta manera:

llegir i, de sobte, continuar llegint
un altre llibre més savi

(i no ofegar-nos amb un tub a la gola)

Caminar i, de sobte, continuar caminant
Per un altre camí més clar

(i no suar a les fosques amb un rèptil a la cintura)

dormir i, de sobte, continuar dormint
un altre son més dolç

(i no despertar-nos perquè el cor aprengui la lliçó d’aturar-se)

Però la Mort no en sap”

Màrius Sampere, Subllum 2000

Barcelona, PROA 2000