En la prestigiosa revista “Investigación y Ciencia” de juliol 2013, s’insisteix que la solitud no només “et fa sentir malament” sinó que realment té efectes negatius per a la salut. Un nou estudi mostra també que les persones solitàries tenen reaccions no adaptatives davant l’estrès agut.
Ja en els anys 60’s, el científic Harry Harlow va mostrar la importància de l’amor matern. Els seus bebès de mico rhesus preferien la calor que emetia un peluix (que feia de mare) abans que el mateix menjar, resultant un creixement insatisfactori i molts micos van arribar a morir. La solitud no és bona companya per a la salut. Escurça l’esperança de vida, augmenta els riscos de sofrir Alzheimer, obesitat, diabetis, tensió alta, problemes cardiovasculars, etc.
Últimament, noves recerques mostren que les persones solitàries també tenen una mala reacció davant l’estrès perquè alliberen una gran quantitat de citoquines (proteïnes) que desencadenen una resposta inflamatòria que pot afectar negativament al funcionament de molts òrgans, a més de contribuir a la depressió.