Primer de tot vam començar, com sempre, fent una sessió molt positiva de relaxació de la mà de Carmen L.

Però aviat va deixar de ser com sempre: unes quantes companyes de la Colla havien vingut per acomiadar-se. Ho vam fer efusivament, i varen marxar.
Són molt anys compartits i van haver moltes emocions.

I és que estem en un moment de canvi, ja que la Colla s’ha anat ampliant fins a prop de 50 persones arribades dels diferents grups; per aquest motiu ens hem reorganitzat en dues colles diferents.

La Colla Amiga, serà un espai relacional, per seguir, les persones que ja no cuidem a cap familiar, gaudint de la imprescindible escalfor del grup.
La Colla continuarà sent el mateix espai de sempre, però amb nous companys i companyes. Un espai on compartim el ser cuidadors i cuidadores, i contribuïm a que es reconegui, al nostre barri i la nostra ciutat, el que som i fem les persones que cuidem d’un familiar.

Les dues colles farem coses juntes, mantindrem relació i ens trobarem en diferents ocasions.

Aquest canvi portàvem un temps llarg valorant-lo i preparant-lo al grup motor de La Colla, pensant en la millor manera de mantenir l’amistat i el vincle, ara que havíem crescut com a grup, que havíem de deixar espai per noves cuidadores provinents dels grups de suport, i que algunes volem continuar compartint el que som i vivim.

És una nova aventura, i necessitarem un temps de rodatge.

Com que era la primera trobada del nou grup, en Xabier va parlar de com som i què fem la colla com a grup comunitari.
Alguna de les persones noves també varen opinar i explicar diferents experiències.
Vàrem intentar conèixer el nom de cadascú posant-nos un adhesiu amb el nom, i així començar a fer grup.
Com tot canvi s’ha d’anar gestant de mica en mica, o sigui:
“Tot està per fer i tot és possible” com diu el nostre Miquel Martí i Pol.