Amb freqüència em sufoco quan penso en els continus errors que jo he comès. Sintetitzem les possibles pautes a seguir, fruit de l’experiència.
a) DIFICULTATS HABITUALS DEL NOSTRE FAMILIAR:
–Li costa trobar la paraula adequada.
–No pren la iniciativa per parlar.
–Molta lentitud en les respostes.
–Mantenir el fil en una conversa.
–Llenguatge poc precís.
–Empobriment en la riquesa expressiva.
b) TÈCNIQUES PER FACILITAR LA CONVERSA:
–Fer-lo participar. No deixar-lo de costat. Que no es vegi desplaçat.
–Parlar-li amb afecte, pausadament i vocalitzant bé.
–Dirigir-se a ell de forma concisa i sense circumloquis.
–Mirar-lo fixament als ulls quan li parlem.
c) ACTITUDS A EVITAR:
–Parlar-li massa ràpid.
–Ambients sorollosos quan parlem amb ell.
–Sobreprotegir-lo. Que parli per si mateix.
–Sobrecarregar-li amb complexos exercicis. Anar al seu ritme.
–Ser autoritaris amb ell, tractar-lo com un nen petit.
–Fer-li declaracions del tipus: “hauries de”…
–Frustrar-lo amb preguntes difícils i interrogatoris extensos.