Abans de res has d’entrar en tu mateix i, més que acceptar amb resignació la nova situació, has d’assumir que aquesta és una nova etapa de la teva existència que és com si haguessis fet un canvi en la teva vida professional
i si, a més a més, has estimat sempre el malalt, ho tens tot al teu abast.
Bé, feta aquesta introducció, ara sí que començo.
Aspectes que s’han de tenir en compte:
- Has d’intentar interpretar què li passa al malalt des del seu interior, no des del nostre. Ja sé que, de vegades, això costa, perquè pot dependre de l’estat d’ànim del cuidador. Parlo des de la pròpia experiència. En èpoques passades, he passat situacions de remordiments de consciència i de sentiments de culpabilitat.
- Has de fer-li entendre que tu també depens d’ell o d’ella i no solament a
la inversa. A mi la meva dona, la Isabel, em fa companyia i jo li agraeixo
amb la meva tasca de cuidador. - Has de donar-li informació externa: quan jo camino pel barri, molt sovint, m’aturen coneguts de la Isabel que, en certs casos, no sé ben bé qui sóno en sé poca cosa, però intento saber quina relació hi havia per trametre-li a ella què m’han dit o preguntat. També li explico el que diem o fem amb la gent de la Colla Cuidadora.
- Pel que fa a la relació personal és on has d’improvisar. Aconsello llegir-li
novel•les i/o notícies de premsa. – Ho entens això? -Li pots qüestionar… - Cal saber que no tots els gests d’afecte han de ser verbals, al contrari: acaronem i abracem, agafem el familiar, agafem-li les mans…Jo li faig un massatge amb el palpís dels dits d’una de les meves mans, pujant i baixant des del nas i resseguint-li tota l’amplada del front. La relaxació que aconsegueixo és tan profunda que, fins hi tot, es queda adormida.
- Cal procurar que el seu estat emocional no s’alteri per discussions o picabaralles en les visites de familiars i amics davant d’ella, encara que siguin de política i/o esport.
Per exemple, les cuidadores que vénen diàriament a casa, com que són professionals de residències i geriàtrics i tracten amb avis d’oïda molt deteriorada, parlen “cridant”, amb un to de veu molt elevat i això l’altera. Elles no se n’adonen que ho fan, però ho fan fins i tot amb mi.