El passat mes de maig vam fer una sortida a la Llotja de Mar un grup de la Colla Cuidadora, la Cristina va organizar aquesta visita que va resultar molt interessant per la història i la magnificencia de l’edifici.
La Llotja de Mar, Llotja de Cereals o Llotja de Barcelona és un edifici de Barcelona situat al Pla de Palau. Era el lloc on es reunien els mercaders de la ciutat i era destinat a la contractació. L’edifici neoclàssic actual és el successor d’altres construccions més antigues. És una obra declarada “Bé Cultural d’Interès Nacional”.
L’edifici ha estat seu del Consolat del Mar i de la Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona, entre altres institucions. Actualment és la seu corporativa de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Allotja, a les plantes superiors, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, amb un important museu d’obres d’art, especialment dels segles XVIII i XIX.
Es tracta d’una gran sala de tres naus separades per arcades de mig punt sostingudes per quatre columnes. El sostre és de fusta. Tot i que des del 1397 estava en ple funcionament, més endavant es van anar afegint altres construccions, com ara el pis superior on se situava el Consolat de Mar (1457–1459) bastit sota la direcció de Marc Safont. Disposava d’un pati i d’una petita capella, aixecada entre el 1452-53.
Va patir els efectes de setge de 1714 i es va convertir en caserna. Més endavant fou recuperada per la ciutat i es va decidir modernitzar l’edifici. D’aquesta ampliació cal esmentar el conjunt exterior que cobreix totalment el saló gòtic (saló de Contractacions), les sales neoclàssiques de la Junta de Comerç i el pati, on es conserva la font de Neptú, de Nicolau Travé.
Des de 1915 al 1994 va ser la seu de la Borsa de Barcelona. Ara ho és de la Cambra de Comerç de Barcelona i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi que conserva un important fons d’art.
Primer escenari de l’òpera
El Saló de Contractació de la Llotja va ser l’escenari de la primera representació d’una òpera italiana a tot Espanya: va ser durant la Guerra de Successió, quan la ciutat era la cort de l’arxiduc Carles d’Àustria.
A partir de 1714, amb la presa de Barcelona i el final de la Guerra de Successió, es va interrompre l’activitat operística a la Llotja i a tota la ciutat, que només es reprendria el 1750, ja al Teatre de la Santa Creu.
El desembre de 2008, per tal de commemorar el tricentenari de la primera representació, el Saló de Contractació va poder veure la reposició d’Il più bel nome.
