A les vacances al llac,
la vida sempre ens sorprèn
a pesar de circumstàncies
de vegades injustes,
amb la sortida del sol
que desprèn una llum
tènue i senzilla
fent sentir la joia de viure
al naixement
de la vida
Què fàcil és estimar
I trobar la pau
Transformar l’aigua amb llum
i així poder gaudir de l’alegria i la vida
encara que hi hagi inconvenients en el bosc de cada dia
i els obstacles que ens ajudin a superar-nos
i així anar caminant cap al final que porta a la llum.
Cargols, bolets, castanyes, pomes i magranes
ens fan pensar en el temps de tardor;
els boscos canvien de color, les fulles cauen,
també la pluja ens fa sentir una altra olor.
Glòria Casals
Li diuen flor del cucut a la gentil primavera, perquè aixís que el sent cantar en son coixí se desvetlla.
Estira els dèbils bracets de ses fulles verdes, per fer enllà lo llençol de la geladora gebre.
Obre sos ulls blavejants, son capcironet aixeca, com pastoreta gentil que ha fet un son sobre l’herba. Continua llegint
Jo parlo per experiència, que altre cosa no puc fer…
Crec que la vida és molt curta,
crec que deixem molt per fer,
crec que deuria ser amable fins el nostre darrer alè…
crec que no estem preparats per afrontar el patiment,
crec que comença molt simple, però es complica lentament…
però estem dotats de recursos que ni nosaltres sabem;
crec que no podem decaure ni caure en el desencís,
crec en la constant recerca del nostre incert paradís:
cerquem instants lluminosos, moments clars arribaran,
somriem a l’aixecar-nos, respirem fons relaxant-nos:
tindrem la força a les mans!
Laura