L’arbre de l’Amor

Quan travesses a la primavera els carrers de l’Eixample trobes a les cantonades l’arbre de l’amor o arbre de Judea, primer són de color de rosa. solament uns pocs dies,  després amb la seva evolució van surtin  les fulles de color verd.
Vaig sortir de casa i em vaig trobar davant d’un d’aquests arbres i hagué de parar i fer-li una fotografia (cosa poc habitual amb mi), de tan bonic que el vaig veure.
Des de sota d’aquest arbre vaig obtenir un moment de felicitat visual, un raig de bellesa. A vegades tens les oportunitats a prop i no saps aprofitar-les.

Una mica d’història Arbre caducifoli de talla petita, a principis de primavera es cobreix de flors roses que apareixen abans de les fulles que són simples i alternes, surten sobre les branques i també sobre el tronc. Els fruits són llegums, penjants i molt nombroses, maduren el juliol i romanen a l’arbre fins a la següent floració.

La Palmera

Fa anys potser uns 20 que el Vicenç en va regalar una palmera, esvelta, petita i molt bonica, sabia molt bé com m’agradaven les plantes i les flors. Cada any perdia alguna fulla i en tornava a néixer un altre de nova, fins i tot, de tant en tant, florien unes petites branquetes amb flors grogues, això anava passant any darrera any.

De cop i volta la planta es va assecar, un pal sense vida, segurament és una causalitat però ha estat just en aquest moment que el Vicenç ja no hi era.
Quan vaig adonar-me´n, em vaig quedar ben parada i tingué una sensació ben estranya a vegades les coses més senzilles són les que fan unes emocions més grans.
La Palmera s’anomena Chamaedorea Elegans, no és un arbre, és una herba gegant, el seu tronc es viu “estípit” el resultat del que queda de les seves fulles antigues.