Miquel Vilardell, médico

Recibido de nuestro “documentalista” Eduard !

La Vanguardia “La Contra”(fecha: 10/2/14)

Tengo 67 años. Soy de Borredà y vivo en Barcelona. Soy catedrático de Medicina en la UAB y jefe del servicio de medicina interna del hospital universitario Vall d’Hebron. Estoy casado y tengo dos hijos y cuatro nietos. Soy un liberal respetuoso. Necesito creer.

El doctor Vilardell habla desde sus 40 años de ejercicio de la medicina con indesmayable vocación. Mañana concluye su presidencia del Col•legi de Metges de Barcelona, tras cuatro duros años de gestión y contra las medidas de recortes sanitarios. Sigue desplegando su vocación médica y su labor docente y divulgativa, mediante libros como “Envejecer bien” (ed.Plataforma). Habla con serenidad, imparte sabios consejos y me cita el lema de un amigo médico, Jordi Gol, acerca de qué es estar sano: “Ser autónomo, alegre y solidario”. Pienso en lo maravilloso que es que no te duela nada, y en que se trata de mantenerse así hasta el final. Los consejos de Vilardell ayudan.

A qué edad nos morimos? A los 82 años las mujeres, a los 79 años los hombres. Se trata de llegar a ese final sin depender de otros.

Sin molestar. ¡Eso es ser generoso! Cuidarse y prepararse para no molestar a los demás. “Envejece bien quien ha vivido bien”, dijo Pitágoras. Y vives bien si piensas en los demás. Continua llegint

La principal necessitat de la gent gran és l’atenció i afecte per part de la resta de la societat

Sin títuloAportació d’Albert Quiles, director d’Acció Social d’Amics de la Gent Gran a Barcelona.

Quines creieu que són les principals necessitats de la gent gran actualment? Com han canviat al llarg dels últims anys?

Les principals necessitats són les d’atenció i afecte per part de la resta de la societat i sense que hi hagi motivació econòmica. El col•lectiu de la gent gran ha canviat molt al llarg dels últims anys perquè l’esperança de vida és més elevada i hi ha “subcol.lectius” molt diferenciats. Per exemple,

  • L’edat: no és el mateix tenir 68 anys que 92.
  • L’autonomia: no és el mateix tenir una malaltia que no tenir-ne. Continua llegint