Vas néixer entre Nadal i Reis i al ser uns dies d’amor i alegria, encengueres els sentiments més nobles, dels sentiments fets persona.
Amb els teus ulls espurnejats, deies que Nadal era tot l’any per oferir estimació i ajuts, als més necessitats i desvalguts.
Fins i tot, la teva presencia s’il·luminava d’aquesta gran noblesa, que sortia de la teva mirada, amb una parla clara i transparent i a més generosa i encisadora.
Per totes aquestes virtuts, vas fer que els meus desitjos fossin també els més feliços, dolços i joiosos, que jo revés.
Per tot això, quan estàvem junts, que fàcil m’ho vas posar tot i que mai podré oblidar.
Mai! estimada i enyorada, Isabel.
Joan
(El dia 01.01.2014, hauria sigut el 76è aniversari de l’Isabel, mare d’en Toni i en Joan)