Crec que fa ja uns 15 anys, que ens varem reunir unes quantes “amigues” que varem anar al col·legi juntes, no ens haviem tornat a veure des de llevors, devia fer més de 40 anys, naturalment no ens semblavem gens a aquelles noietes de 15, 16 i 17 anys que teniem quan varem acabar el PreUniversitari…

I va passar el que acostuma a passar en aquestes situacions, i és que no teniem res a dir-nos, i per això una va dir: doncs expliquem QUÈ SOM.

Una era una metgesa molt important a Bellvitge, l’altre advocada, l’altre economista treballant per la Generalitat, i va arribar el meu torn i no se’m va ocòrrer altre cosa que dir SOC BONA PERSONA… jajaja, es van quedar molt parades i suposo que no ho van entendre, però per mi és el millor títol que puc tenir.

Cada mes espero amb moltes ganes la reunió de La Colla, perquè tot i que totes son diferents, per mi tenen un denominador comú molt egoista, que és la possibilitat de sentir-me estimada, però aquest dia 27 va ser diferent, va venir la meva amiga des de sempre, diria que fins i tot des d’abans de néixer, la Núria Casajuana, per explicar-nos una miqueta el Tai-Xi, doncs ella dona classes a diversos centres d’Osona, ja que ella viu a una casa de pagès a Orís.

Va estar magnífic perquè ens ho explicava d’una forma senzilla i fàcil d’entendre, quasi bé com si es tractés d’un pas de ball.

També ens va donar unes nocions de Jin Shin Jyutso, una forma de guarir-se un mateix, fent una suau pressió sobre els dits de les mans, ja que cada dit te lligams amb determinats òrgans.