Oda a La Collacuidadora

A la trobada del 15 d’abril La Cristina J. ens va explica coses de la seva vida que van donar peu a que   després,  cadascú segons el seu moment, fes unes reflexions sobre la vulnerabilitat, ho ha expressat amb aquestes frases:

Amb tu comparteixo, avanço i visc
L’estimar té efecte rebot
Aprendre a demanar ajuda
Amb vosaltres visc amb més Amor
Ajudar és estimar, sense amor l’ajuda no és fructífera
Els sentiment donen color a la vida
En el grup hi ha molt carinyo i molta ajuda
La donació és important, però s’ha de saber acceptar
A la Colla hi ha comprensió perquè totes patim el mateix
A la Colla et pots expressar lliurement
A la Colla he trobat comprensió, estimació i amigues
El dolor compartit és menys dolor
Els somriures de La Colla també són conduïts
Els Cims de la Nostra vida

Premi Montserrat Roig

L’Ajuntament ha entregat els Premis Montserrat Roig al periodisme i la comunicació social de Barcelona. L’acte s’ha celebrat al Saló de Cent i ha estat presidit per la tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz..

La Collacuidadora ha concursat, a traves de la periodista de BTV i ha guanyat el Premi al periodisme social al projecte des-iguals.
La fita de la Collacuidadora és que cap persona tingui cura tota sola i sense cap suport comunitari d’una persona gran o amb discapacitat. També fa per que gaudeixi de unes hores que li permeten sortir del cercle de l’anomenada sobrecàrrega de les cuidadores, una sobre esforç físic i emocional, que sovint es tradueix en episodis d’angoixa i depressió en les persones que tenen un familiar al seu càrrec. Per això, la creació d’espais on compartir i parlar de les vivències comunes és una necessitat real per alliberar-se en companyia.

Sortida Van Gogh

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és Sortida-Van-Vohg-1024x768.jpg

A principis del mes d’abril hem fet una petita sortida per Barcelona, hem anat a veure una exposició sobre la vida de Van Gogh que prové d’Amsterdam  del museu d’aquest pintor i sobre la seva vida i la seva obra.
Ens ha agradat molt ja que és una mirada nova vers les exposicions basada amb uns espectaculars videos digitals i unes decoracions a tamany real en que pots introduir-te dintre d’elles. Tot interessant i nou.

Trobada 11 de febrer

“Bailando la vida” una pel.lícula Europea
En el moment de l’arribada entre salutacions i parlaments ens costa una mica començar la sessió.
El Xabier va fer silenci i la Sílvia va repartir un full amb unes preguntes per ajudar-nos a reflexionar sobre les diferents qüestions de la pel·lícula i comentar amb el col·loqui del pròxim dia 18 de febrer, com ens ha impactat i les vivències que hem sentit més pròximes al nostre entorn.
“Bailando la vida”, ens va agradar perquè té moments divertits i també molt de contingut. Tothom a la sortida vam coincidir que havien passat dues hores ben entretingudes i que van gaudir del cinema

Un resum de “bailando la vida”


A veces las peliculas son la realidad de la vida y uno se queda perplejo por las respuestas.
Como la que le dice el hombre a su mujer cuando les pillan en la habitación oscura: “no es lo que te figuras”, la reacción de la mujer de marcharse es normal. Marchó a casa de su hermana que vive una vida tranquila con sus sesiones de baile.

De esta forma se distrae de su mal, que su hermana no conoce. Pero en la academia de baile conoce a un amigo de su hermana, que por cierto está casado, pero que tiene la mujer ingresada en una residencia ya que sufre Alzheimer. Cada dia va a estar con ella y la cuida hasta que llega un día que ella no le reconoce y se vuelve agresiva y al final se muere.
La muerte siempre la tenemos segura, pero nunca sabes cuando llegará. A la hermana también le llego su hora y fue un golpe duro para ella..
En el entierro también acudió su marido, le suplicó que volviese con ella, pero no confió en las palabras. Veía cómo el amigo de su hermana le estaba observando. Pero al final recapacitó y fue a buscar al amigo. El se había marchado en su barca, pero ella empezó a correr por la orilla hasta que dio con él.
Resumen: “cada olleta té la seva tapadoreta” (refranyer.dites.cat)

Montserrat R.