L’arbre de l’Amor

Quan travesses a la primavera els carrers de l’Eixample trobes a les cantonades l’arbre de l’amor o arbre de Judea, primer són de color de rosa. solament uns pocs dies,  després amb la seva evolució van surtin  les fulles de color verd.
Vaig sortir de casa i em vaig trobar davant d’un d’aquests arbres i hagué de parar i fer-li una fotografia (cosa poc habitual amb mi), de tan bonic que el vaig veure.
Des de sota d’aquest arbre vaig obtenir un moment de felicitat visual, un raig de bellesa. A vegades tens les oportunitats a prop i no saps aprofitar-les.

Una mica d’història Arbre caducifoli de talla petita, a principis de primavera es cobreix de flors roses que apareixen abans de les fulles que són simples i alternes, surten sobre les branques i també sobre el tronc. Els fruits són llegums, penjants i molt nombroses, maduren el juliol i romanen a l’arbre fins a la següent floració.

La Palmera

Fa anys potser uns 20 que el Vicenç en va regalar una palmera, esvelta, petita i molt bonica, sabia molt bé com m’agradaven les plantes i les flors. Cada any perdia alguna fulla i en tornava a néixer un altre de nova, fins i tot, de tant en tant, florien unes petites branquetes amb flors grogues, això anava passant any darrera any.

De cop i volta la planta es va assecar, un pal sense vida, segurament és una causalitat però ha estat just en aquest moment que el Vicenç ja no hi era.
Quan vaig adonar-me´n, em vaig quedar ben parada i tingué una sensació ben estranya a vegades les coses més senzilles són les que fan unes emocions més grans.
La Palmera s’anomena Chamaedorea Elegans, no és un arbre, és una herba gegant, el seu tronc es viu “estípit” el resultat del que queda de les seves fulles antigues.

El pessebre de la Montserrat

Jo com cada any faig el pessebre és una tradició que en diferents paises a la seva manera també ho celebren.

20180116_115516 20180116_115452 20180116_115439Des de la meva infància faig el pessebre a la meva manera. En temps de guerra no ho vaig poder fer. Ara com més major em faig més ganes en tinc. Saps com començar, destines el racó del menjador per posar la taula i som-hi, posar el verd, les casetes i sobretot “el caganer i el pixaner” junts al pou, les muntanyes nevades, camins que et porten cap a la cova on naixerà el nen Jesús, quan ja està fet el Pessebre. Continua llegint

Un dia especial

20171022_180338

 

 

 

 

Finalment ha arribat el dia de la marxa definitiva del Vicenç i encara que era un fet esperat no deixa de ser en aquests moments molt trist.

Volem recordar amb unes poques paraules la personalitat del Vicenç que creiem va aconseguir els seus objectius en aquesta vida. Com recordareu els que el vau conèixer era un home molt extravertit i amic dels seus amics, capaç d’ajudar a tothom que ho necessitava. La seva afició a les muntanyes d’Argentona, amb tots els seus racons que tant bé coneixia per les seves llargues passejades. TANT QUE LI AGRADAVA ANAR A CAÇAR BOLETS!
Els 59 anys la malaltia li va anant fent el seu propi deteriorament. Però creiem que no va patir gaire, potser pel seu caràcter optimista i també pel suport i l’estimació que va tenir.
Nosaltres l’hem estimat i el recordarem sempre però ell s’ho guanyar amb el seu fer de cada dia.

El árbol

Hace unos días en la collacuidadora me dieron un libro que se llama “La memoria de l’ arbre”, intenté leerlo pero mi mala visión no me ha dejado acabarlo. Pero tan pronto como recupere mi vista, prometo leerlo.
El árbol me recuerda cuando yo era pequeña. En plena guerra civil, yo era feliz en Santa Coloma, tenía amigas, jugábamos y una cosa que recuerdo son los árboles con sus frutos, sus sombras que te calmaban del calor; yo abrazaba el tronco, parecía que me infundía fuerza. Es una costumbre que, cuando tengo ocasión sigo, me abrazo al árbol, le pido protección y, no es cuento, siento que me transmite energía.
Hace unos años en la calle Mallorca entre Aribau y Enrique Granados, había una distribuidora de películas “Metro-Goldwyn-Mayer” la derrocaron para hacer viviendas, pues bien, querrían arrancar el árbol que les impedía hacer la entrada del garaje, cuando vi lo que querían hacer me abracé al árbol (todavía está). Vinieron la Guardia Urbana y el arquitecto, me increparon, pero yo estaba protegiendo el árbol.
Ahora paso al lado y lo acaricio con la mano. Se salvó.
Pero bien mirado a los de Parques y Jardines tanto les da, dicen que son árboles enfermos (si miras la parte del tronco está sano) pero les estorba y allá va la sierra y pasado el tiempo ves que ha vuelto a brotar ya que las raíces no las quitan, porque el presupuesto no  lo permite….
Hay dos cosas que deben hacer las personas, escribir un libro y plantar un árbol.
El árbol es fuente de vida.