Joan Margarit, que ha complert 80 anys aquest mes de maig, fa unes memòries d’infantesa que tenen una profunditat il·luminadora. El poeta no espigola agendes o àlbums familiars, no es deixa amanyagar gaire per la nostàlgia, ni el preocupa gens quedar bé, sinó que es capbussa de ple en els records que li han quedat clavats i tracta d’entendre per què són allà i de quina manera tenen a veure amb la construcció de la seva vida i de la seva poesia.
Em va agradar força aquest llibre, particularment la manera de tractar el tema barrejant episodis antics amb reflexions actuals.
Per tenir casa cal guanyar la guerra
Respon
Com tinc per costum endreço uns calaixos de tant en tant, per posar ordre, avui ha tocat les estovalles, algunes són antigues de casa la mama d’aquelles de planxar. Tenia tres calaixos ,hi he decidit disposar de més espai.
Casa Marsans: la desconeguda joia neo-àrab de Vallcarca la façana classicista fidel al gust burgés de principis del segle XX, Juli Marial i Tey va concebre una barreja d’estils bastant eclèctica, cal dir-ho, reconegut avui com a Patrimoni Cultural Europeu i catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). 
Una mostra més de com, a través de l’art, la burgesia catalana demostrava quin era el seu estatus social i el seu poder adquisitiu. Tenir calerons i fer-ne ostentació anava de la mà.Cada un dels racons d’aquest edifici ens recorda detalls de l’Alhambra. Entrar per aquest portal té el màgic efecte de transportar-t’hi.
Una part del grup va pujar el Parc on hi ha una escultura del Chillida , però en aquest moments està en obres tot el jardí i no es veu tan bonic. 
Cadascú de nosaltres havia d’apuntar la seva opinió.
