Primavera

El tiempo ha dejado su manto
de viento, de frio y de lluvia
y se ha revestido con bordados
de sol reluciente, nítido y brillante.
No hay animal o avecilla
que en su madriguera no cante o repita:
¡El tiempo ha dejado su manto!
Rio, fuente y arroyo
lucen como preciosas galas
gotas de plata repujada,
cada uno estrena traje:
El tiempo ha dejado su manto.
 
Charles d’Orléans, (1394-1465)

AVUI TOCA POEMA

Avui voldria compartir amb vosaltres un poema que a mi m’agrada molt.  És escrit per Salvador Espriu (1913-1985)

 

 

Mira que passes sense saviesa

pel vell camí fressat, tan sols un cop  

i que la veu de sobte cridarà

el secret nom que porta en tu la mort.

No tornaràs. Recorda, no t’apartis,

mentre fas via, del que  tan senzill

és d’estimar: aquest blat i la casa

el blanc senyal de la barca dins el mar,

el lent or de l’hivern ajaçat a les vinyes

l’ombra d’un arbre damunt l´ample camp.

Oh, sobretot estima la sagrada

vida de l’arbre i la remor del vent

a les branques que s’alcen vers la llum. 

 

 A mi em sembla que aquest poema t’acosta a com ets tu de poca cosa i efímer i que has d’aprofitar allò  “que  tan senzill és d’estimar”

A tu que et sembla?