Una mica d’humor sembla que li senti bé a qualsevol… i encara que no es correspongui amb els temps actuals, aquí us passo aquest poema l’autor del qual desconec.

Quina nena mes bonica, quina nena mes formosa!
Quin cos, quina palmera, quin aire de papallona!
Ai nena, vostè m’ha fletxat, vostè m’ha de fer ditxós!
Que bé que aniríem tots dos, així sempre de costat!
Si aquests llavis tan formosos poguessin calmar la meva set?
Ai, begui, begui, pobret que aquí té les Canaletes.
Ja som a les Rambles de les Flors, tot són roses i clavells.
Ja som al Liceu, tot és música celestial.
Ja som a Drassanes… Miri nena o m’estima o em faig soldat!
Miri jove no es cansi, tiris de cap a mar!