En la prestigiosa revista “Investigación y Ciencia” de juliol 2013, s’insisteix que la solitud no només “et fa sentir malament” sinó que realment té efectes negatius per a la salut. Un nou estudi mostra també que les persones solitàries tenen reaccions no adaptatives davant l’estrès agut.
Ja en els anys 60’s, el científic Harry Harlow va mostrar la importància de l’amor matern. Els seus bebès de mico rhesus preferien la calor que emetia un peluix (que feia de mare) abans que el mateix menjar, resultant un creixement insatisfactori i molts micos van arribar a morir. La solitud no és bona companya per a la salut. Escurça l’esperança de vida, augmenta els riscos de sofrir Alzheimer, obesitat, diabetis, tensió alta, problemes cardiovasculars, etc.
Últimament, noves recerques mostren que les persones solitàries també tenen una mala reacció davant l’estrès perquè alliberen una gran quantitat de citoquines (proteïnes) que desencadenen una resposta inflamatòria que pot afectar negativament al funcionament de molts òrgans, a més de contribuir a la depressió.

Un equip del CIBERNED liderat pel Dr. Ramón Trullas, en col·laboració amb Neurologia del Clínic i de Sant Pau, han identificat un possible nou biomarcador per al diagnòstic precoç de l’Alzheimer. El diagnòstic d’aquesta malaltia ve precedit per una llarga fase pre-clínica, en la qual els familiars observem “rareses”, però que es deuen a canvis bioquímics, estructurals i funcionals del pacient, que suggereixen que la patologia comença ja molt abans que apareguin símptomes clínics de la demència.

Avui existeixen dos biomarcadors acceptats per al diagnòstic precoç. Molt sintèticament:

1. L’acumulació de beta-amiloide en el cervell o el baix contingut de Abl-42 en el líquid cefaloraquidii
2. L’augment de la proteïna Tau CSF (t-tau) i la tau fosforilada (P-tau). Continua llegint →