L’arbre de l’Amor

Quan travesses a la primavera els carrers de l’Eixample trobes a les cantonades l’arbre de l’amor o arbre de Judea, primer són de color de rosa. solament uns pocs dies,  després amb la seva evolució van surtin  les fulles de color verd.
Vaig sortir de casa i em vaig trobar davant d’un d’aquests arbres i hagué de parar i fer-li una fotografia (cosa poc habitual amb mi), de tan bonic que el vaig veure.
Des de sota d’aquest arbre vaig obtenir un moment de felicitat visual, un raig de bellesa. A vegades tens les oportunitats a prop i no saps aprofitar-les.

Una mica d’història Arbre caducifoli de talla petita, a principis de primavera es cobreix de flors roses que apareixen abans de les fulles que són simples i alternes, surten sobre les branques i també sobre el tronc. Els fruits són llegums, penjants i molt nombroses, maduren el juliol i romanen a l’arbre fins a la següent floració.

Trobada del mes d’abril

En començar la reunió es van presentar dues monitores dels Serveis Socials que fan unes activitats similars a les nostres; una d’elles ens va fer una petita relaxació, ja que la Carme no va poder venir.
Per cert volem veure-la ben aviat! Com ara som una bona colla vam xerrar molt entre totes!

Per allò ens va costar seguir les indicacions de la dinàmica preparada pel Xabier, precisament per conèixer-nos millor tots plegats.
Primerament ens vam agrupar pel lloc de naixement, després pel barri on vivim, la majoria som de l’Esquerra de l’Eixample,

la que és la nostra seu, també per la quantitat de vacances dels últims dos anys i si ens agradava més la muntanya o el mar.

 

Aquests temes van servir per anar conversant entre tots. La finalitat de l’activitat va resultar molt gratificant i vam passar una bona estona. Continua llegint

Pastel japonés de queso

Ingredientes:

3 huevos                                                                               120 gramos de chocolate blanco                                     120 gramos de queso en crema

Preparación:

  • Separa las yemas de huevo de las claras. Guarda las claras en un recipiente con film transparente en la nevera. 
  • Precalienta el horno a 170 grados.
  • Coloca el chocolate blanco en un cuenco y derrítelo al baño maría. 
  • Echa en el cuenco del chocolate el queso en crema y remueve bien.
  • Incorpora ahora las yemas de huevo y mezcla todo muy bien.
  • Bate las claras que reservaste en el frigorífico. Cuando estén a punto de nieve, échalas en la mezcla anterior y remueve.
  • Forra un molde alto para pasteles con papel vegetal y un poco de aceite. Echa la mezcla de tu pastel en el molde y ponlo encima de la bandeja del horno. Echa un poco de agua caliente en la bandeja. 
  • Deja en el horno el pastel a 170 grados durante 15 minutos. Pasado ese cuarto de hora, baja la temperatura del horno a 160 grados y déjalo otros 15 minutos. Por último, apaga el horno pero no saques el pastel. Déjalo otros 15 minutos más. 
  • Ahora sí, puedes sacarlo del horno. Espolvorea con azúcar glace (opcional) y deja que se enfríe. 

 

 

 

Xerrada “Com afrontar el dolor crònic”

El proper dijous 26 d’abril, La Colla Cuidadora continuem el cicle de xerrades adreçades a totes aquelles persones que teniu cura d’un familiar malalt o gran.

En aquesta segona trobada, la metgessa María José Jiménez Gaztañondo, del CAP Roger de Flor, ens ajudarà a entendre el dolor, descobrirem estratègies per superar-lo, i aprendrem a evitar que controli les nostres vides.

Les dades concretes són
Com afrontar el dolor crònic. Estratègies per conviure amb el dolor
A càrrec de María José Jiménez Gaztañondo
Dijous 26 d’abril de 2018
A les 16.30
Al CAP Roger de Flor. C/Roger de Flor 194
Entrada oberta i gratuïta

Anar-se’n al calaix

Definició:  Morir.
Quan més tranquil podia viure, se’n va anar al calaix.
Etimologia de calaix
Probablement del grec kálathos, ‘cistella, panera’, o, més aviat, del seu diminutiu kaláthion.
Usos
Portada d’Itàlia pel germà de la mare, viatger empedreït a qui es titllava en secret de maçó, ateu, irreverent i calavera, i de qui es temia, per reblar el clau, que no deixaria un ral en anar-se’n al calaix, la pintura representava un grup de figures femenines rosades i abundoses les quals deixaven clarejar sense cap mena de pudor els seus encants a través d’uns vels finíssims, vaporosos, una pura il·lusió tèxtil.
Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988), pàg. 15

Trobat a RodaMots