Del llibre de la Marató de TV3 2013
Sebastià Serrano
Eren quarts de dotze i la reunió era ja a les acaballes. La Cristina, sense fer gens de soroll, es posà dempeus i amb un breu aixecament de celles s’acomiadà de les companyes. Sortí de la sala, baixa unes escales i enfilà el llarg passadís que condueix a la sortida de l’hospital. A fora, l’esperava aquell paisatge tardoral que tant li agradava. Li va semblar com si el mar volgués mostrar tot l’inventari de sensacions. Això l’estimulava tant que va decidir de passejar una estona pel costat del mar i gaudir d’un cel ennuvolat que encomanava uns colors molt especials a l’aigua. Continua llegint